He vist/M’he assabentat d’una crida per participar en un projecte internacional a través vostre i voldria “més informació”.

Tota la informació està a la nostra pàgina web, www.ajadalet.org, i és accessible des de la pàgina específica dedicada al projecte en qüesió: ja sigui perquè està escrita en la mateixa, o bé perquè està enllaçada des d’allà. Això inclou l’infopack del projecte, que et pots descarregar des de la pàgina específica dedicada al projecte en qüestió. Per tant, en resum:

– Informació sobre el projecte concret: pàgina específica (habitualment la que hem enllaçat a les xarxes socials). Per exemple, aquesta. Cada projecte té la seva.

– Informació sobre el programa Erasmus Plus: aquesta pàgina, que està enllaçada sempre des de la pàgina del projecte concret, i també qualsevol pàgina de la Comissió Europea – Erasmus Plus localitzable mitjançant Google.

– Informació sobre com nosaltres (Adalet) mitjancem i apliquem la normativa general del programa Erasmus Plus: aquesta pàgina, que està enllaçada sempre des de la pàgina del projecte concret.

Ho he llegit tot i no trobo la informació que necessito. Què faig?

Torna a llegir. Si realment tens una qüestió molt concreta o específica, pensa si és raonable preguntar-la. I si penses que ho és, envia’ns un correu a ajadalet@gmail.com.

Us he enviat un correu preguntant una cosa i no m’heu respost.

Per motius d’economia del temps i respecte a les persones que fan les coses correctament, els missatges que demanen informacions contingudes a la nostra pàgina web no s’atenen. Tampoc els missatges que demanen coses inversemblants o absurdes.

Si fa menys d’aproximadament 24 hores que ens has escrit i no t’hem respost, el motiu més probable és que som humans i que no estem tot el dia davant de l’ordinador.

També pot ser (ens vam trobar amb un cas) que no hagis escrit bé la direcció d’e-mail (ajadalet@gmail.com). Hi ha una cosa que es diu Copy-Paste que et pot ajudar en aquests casos. Si després d’enviar-nos el correu vas rebre un missatge estrany amb les paraules DELIVERY, STATUS, NOTIFICATION, FAILURE, el que t’ha passat probablement és això.

He llegit que cal ser soci/a d’Adalet per participar en un projecte i que puc fer-me’n fent clic aquí. També he vist que al fer-se soci/a es paga una quota vitalícia i única de 25 euros, i que els costos de transport, allotjament i manutenció estan coberts pel programa Erasmus Plus. Ho entenc, però no vull pagar la quota i escric per queixar-me’n o preguntar si és possible que a mi se’m tracti diferent del que preveuen les normes de l’entitat, ja que pensava que tot era gratuït.

Hola, què tal.

Ja no sabem com dir-ho.

Has de fer-te soci/a, la qual cosa implica pagar una quota vitalícia de 25 euros que et donarà dret a participar a tots els projectes internacionals que vulguis a través nostre amb totes les despeses pagades, participar a l’assemblea i a totes les activitats que organitzi l’entitat. Agafa una calculadora i fes números.

Si segueixes sense voler pagar, tanca el navegador i busca una altra ocupació o una altra manera de participar en projectes internacionals si és que ho vols.

M’he llegit la informació i l’he entès, però em segueix semblant estrany que es pugui anar de viatge 10 o 15 dies amb les despeses pagades i que només se’m demani una quota vitalícia de 25 euros i avançar els diners del transport, que se’m retornaran en unes setmanes fins a un límit més que raonable. Una part de mi em diu que ho aprofiti i simplement ho faci, però una altra part, recelosa, em diu que no me’n refiï i m’empeny a enviar correus demanant “més informació” i a “pensar-m’ho” indefinidament.

Hola, benvingut/da a Europa. El programa Erasmus Plus, anteriorment Youth in Action, té entre els seus objectius fomentar la cohesió de la ciutadania europea mitjançant la seva joventut, així com promoure l’economia regional i l’educació no formal del jovent europeu de forma transnacional i integrada. Volent aconseguir això, té tot el sentit del món que es destinin fons a finançar projectes internacionals que permeten aconseguir precisament aquests objectius. Erasmus Plus ha portat (i pagat) milers de joves a projectes arreu d’Europa i de ben segur que coneixes més d’una persona que hi ha participat, o que coneix algú que hi ha participat. De tota manera, a la vida sempre hauries de fer cas a la teva intuïció, sense que això t’impedeixi reptar-te suficientment com per créixer com a persona: si no t’acaba de convèncer la idea i has d’estar patint fins el dia del projecte, tanca el navegador i fes una altra cosa.

M’ho he llegit tot però encara no ho entenc i em penso que no he de pagar la quota de soci/a, que un projecte són unes vacances, que puc escollir les dates que em van bé per a viatjar i m’organitzareu un viatge a mida, que el projecte encara no existeix i esteu buscant partners… Sé que, encara que digueu que busqueu X número de persones, en realitat busqueu una associació espanyola per a un partnership i vull oferir la meva.

“La página está en un dialecto extraño y no la entiendo muy bien”.

Bueno, vamos a jugar a un juego. Te vamos a dar un pin si nos sabes decir cuál es el idioma propio de nuestro país, Catalunya. ¡Ole!, sí campeón/a, es el catalán. Sí, nuestra página está en catalán. Que es el idioma que hablamos aquí en Catalunya.

No te lo vas a creer, pero hoy en día existe tecnología punta, lo último de la sofisticación, que te permite fácilmente traducir un texto sencillo, como los contenidos en nuestra página web, en cuestión de segundos, de cualquier idioma a cualquier idioma: castellano, inglés, swahili, urdú, islandés, igbo… Pruébalo, se llama Google Translate. Cosa fina. De todos modos, dado que el castellano y el catalán son lenguas hermanas (latinas), puede que con un poco de pericia incluso no lo necesites para enterarte de lo más básico (que, repetimos, es bastante pero que muy sencillo: te haces socio, pagas la cuota, nos escribes indicando el proyecto que te interesa, vas al proyecto, si no hubiera plazas pasas a lista de espera o vas a otro. Fin.).

Aun así, habitualmente nos comunicamos en la lengua de la persona destinataria si la conocemos – castellano, inglés, francés, alemán, italiano, sueco o árabe -, para facilitar la comunicación.

Vull participar en un projecte però arribar i marxar quan em vagi bé a mi i tot i així que em paguin els bitllets.

No.

Segur?

Sí.

Tinc una intolerància alimentària, una al·lèrgia o algun altre problema mèdic i vull saber si seria un problema per participar en un projecte.

Escriu-nos un correu a ajadalet@gmail.com explicant-ho i et respondrem de seguida, prèvia comprovació amb l’entitat responsable del projecte al país d’acollida. Farem tot el possible perquè puguis participar sense problemes.

Em vaig inscriure com a soci/a però no he pagat la quota tot i tenir 5 dies i almenys tres maneres diferents per fer-ho, dues d’elles gratuïtes i instantànies per a tothom, i la tercera també per a la majoria de les persones.

La teva sol·licitud s’ha cancel·lat. És com si no haguessis omplert el formulari. Si t’ho tornes a pensar i vols fer-te soci/a, l’hauràs de tornar a omplir. Gastaràs 30 segons. I si t’ho havies repensat i ja no volies ser soci/a, doncs perfecte. No hem emmagatzemat cap dada teva.

Hi ha alguna casuística al món que pugui justificar que es faci una excepció de les normes amb mi?

No.

I si us explico una història molt, molt rocambolesca? Penseu que jo em crec que sóc molt especial.

No.

Si em faig soci/a, per tant pago la quota, i després em passa alguna cosa o m’ho repenso i no puc anar al projecte, em tornareu els diners?

No. Però com a soci/a, podràs anar a qualsevol altre projecte que vulguis a través nostre.

Si em faig soci/a, per tant pago la quota, i en algun moment decideixo que sou uns pesats i que ja no vull ser soci/a, em tornareu els diners?

No. Però només ens ho has de comunicar i esborrarem les teves dades del registre de socis/es i no t’escriurem mai més.

També pots demanar-nos que no t’enviem res tot i seguir sent soci/a.

El dia en què es dissolgui l’entitat, es liquidaran els comptes i el romanent (que no serà per tirar coets, ja ho avancem) es destinarà a una entitat social que decideixi la Junta Directiva exercent en aquell moment. L’article 324-6 de la llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques estableix que els béns sobrants s’han d’adjudicar a les entitats públiques o privades sense ànim de lucre o destinar a les finalitats que estableixen els estatuts. En cap cas no es poden adjudicar als associats o a altres persones físiques determinades, ni a entitats amb ànim de lucre. 

Què feu amb les quotes d’inscripció?

Posem els diners a un compte que tenim, amb el qual financem els nostres plans de dominació de l’Univers.

És broma.

Els diners de les quotes serveixen perquè Adalet segueixi existint i per poder seguir portant-te a projectes interessants i oferint-te altres activitats.

Vull anar de projecte amb els meus amics i amigues. Som un grup de X persones. Podem?

Ben fet. Com es gaudeixen millor els projectes és quan s’hi va amb bona companyia. Escriu-nos un correu a ajadalet@gmail.com especificant quantes places voldríeu i per a quin projecte, i us confirmarem si les tenim disponibles. Si és així, us haureu de fer tots/es socis/es i ja estareu dins.

Vull anar a un projecte però la meva edat no està dins els límits compresos.

En alguns projectes hi ha una plaça de líder de grup sense límit d’edat: si no està coberta, podràs usar-la. En cas contrari, no pots venir. Mala sort.

Si el problema és que ets menor de 18 anys, Adalet no és una associació adequada per a tu.

Vull anar de projecte però el meu nivell d’anglès és desastrós. I em fa vergonya.

Es recomana un nivell mínim d’anglès per poder assistir a un projecte i aprofitar-lo de forma decent. Tanmateix, precisament són les persones que necessiten millorar i practicar el seu anglès les que es poden beneficiar més de la part lingüística d’un projecte internacional. No et podem enganyar i dir-te que seràs la persona que més participarà en els debats complexes que es generin, ni la que més aprofitarà el contingut del projecte; però en la nostra experiència, la voluntat i les ganes són el més important en la comunicació humana.

Jo he parlat informalment amb un membre de la Junta Directiva d’Adalet i li he dit que em faria una il·lusió super dooper anar a tal o qual projecte, però no m’he fet soci/a, no he enviat cap e-mail a ajadalet@gmail.com ni he contactat per cap altre dels canals oficials. I m’estranya, perquè no m’heu dit res més ni m’heu vingut a buscar tirant pedretes a la meva finestra.

A veure com t’ho explico. Seria com si no haguessis fet res. Perquè és el que ha passat, en realitat.

Tinc nacionalitat espanyola i vaig participar a un projecte en què Adalet era partner, però no sóc soci/a d’Adalet ni, per tant, hi vaig assistir en representació seva. Ara tinc algun tipus de problema i vull que Adalet m’ajudi i em representi com si fos soci/a de ple dret de l’entitat.

No.

Però, no és Adalet una mena d’entitat benèfica o d’educació en el lleure/en valors?

De l’apartat Qui Som: No som una entitat d’educació en el lleure per se, ni pretenem “transmetre o promoure valors”: més aviat ens concebem com un espai de qüestionament i creixement personal i col·lectiu permanent, en el benentès que totes nosaltres som persones adultes amb capacitat per al qüestionament, integració i descobriment de nous sistemes epistèmics, ontològics i metodològics amb els quals experimentar i configurar la nostra relació amb l’entorn. No som una entitat prescriptiva de valors o normes sovint contingudes en conceptes buits usats amb afany universalitzador, paternalista i, per tant, freqüentment problemàtic (“respecte”, “tolerància”, “igualtat”, “solidaritat”, “bondat”, “correcció”). Tots aquests conceptes són benvinguts al debat, però sempre en un espai que convida a la seva reexaminació crítica i reinterpretació permanent.

Vaig tan ocupat/da que no puc llegir atentament la web ni fer-me soci/a. Només vull anar de projecte.

Seu un moment i torna’t a pensar si tens temps per anar de projecte.

No m’agrada el que llegeixo.

Tanca el navegador.